dissabte, 21 de setembre del 2019

Dispara, jo ja sóc mort.

Júlia Navarro.

Un segle cabdal, el XX, on es mesclen dues dinasties; Una jueva, els Zucker, i l'altre àrab, els Ziad.

Una història encisadora, ferma, tot i la dificultat, i digna amb l'amistat com a rovell de l'ou dels fets.

" - Vosaltres i nosaltres  tenim el mateix dret sobre aquesta terra. L'hauríem de poder compartir, fins ara ho hem fet.
 (...)
  - Palestina no era un Estat, era part de l'imperi otomà. I abans tampoc no havia estat un Estat. 
 (...)
 - Sí, ja ho hem discutit altres vegades. Segons vosaltres, Palestina no és de ningú. Era dels jueus fa dos mil anys, després hi van arribar els romans i darrere dels romans els invasors, i així fins que hi van arribar els turcs i després vam passar a mans dels britànics. Però nosaltres érem aquí, tant se val qui eren els dominadors -
 - I nosaltres també - "




Resum de l'editorial:

 "Una novel·la extraordinària de personatges inoblidables les vides dels quals s'entrellacen amb moments claus de la Història, des del final dels segle XIX fins als nostres dies, i que recrea el dia a dia de ciutats tan emblemàtiques com Sant Petersburg, París o Jerusalem.
  "Dispara, jo ja sóc mort" és una història d'històries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que des de l'enigmàtic títol, fins a l'inesperat final, proporciona més d'una sorprersa i emocions a flor de pell."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Has llegit aquest llibre?

Amor contra Roma.

Víctor Amela. La vida d'Ugídar va estretament lligada al poeta Ovidi i al poder de Roma. 12 a.C./18 d.C. Una història més sobre l'Im...