La ciutat dels prodigis.

Eduardo Mendoza.

L'Onofre arriba pobre i desvalgut a Barcelona i en surt ric i poderós.

Una història singular, xalesta, burlesca amb un protagonista extravagant vivint una història insòlita.

"El cel estava vermellós i piulaven els ocells. Els obrers s'encaminaven a les seves feines. Portaven en braços els fills petits perquè poguessin dormir una mica més, fins a arribar a les portes de les fàbriques. Allà els despertaven i se separaven: els adults anaven als llocs més perillosos i a les feines més dures. Els nens, a les feines més senzilles."

Resum de l'editorial:

"La ciutat dels prodigis ens situa entre les dues Exposicions Universals celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929. La novel·la descriu la transformació espectacular que viu la ciutat durant aquests anys a través de l'ascensió meteòrica d'Onofre Bouvila, un jove de comarques que arriba a la ciutat amb les mans a les butxaques, se submergeix en els baixos fons, coneix la misèria repartint propaganda anarquista o fent de venedor ambulant, i s'acaba convertint en un mafiós magnat de les finances, sentimental i despietat alhora. 

  A cavall entre novel·la històrica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis és tot això i més: un monument literari a una ciutat, una de les obres que més ha alimentat el mite i més s'ha acostat a la utopia de la gran novel·la sobre Barcelona."