dissabte, 1 de maig del 2021

Amor contra Roma.

Víctor Amela.

La vida d'Ugídar va estretament lligada al poeta Ovidi i al poder de Roma. 12 a.C./18 d.C.

Una història més sobre l'Imperi Romà...

"Tum plena voluptas, cum pariter victi femina virque iacent."  Ovidi.
(El plaer només és complet quan dona i home cauen vençuts a la vegada)



Resum de l'editorial:

" Urgídar, jove iber de Lesera, al sud del riu Ebre, arriba a Roma l'any 12 a.c. per formar-se com a orador i poeta. Acompanya Ovidi en la creació del seu Ars Amatoria, que revoluciona les relacions de parella i desafia les lleis morals d'August.
 Una peripècia iniciàtica entre poetes i espies, orgies i verins, festes i atemptats, termes, circs bordells, mercats, jardins i palaus, navegacions i exilis, rituals màgics... i una perillosa conspiració per succeir l'emperador de Roma.
 L'ambició d'August, els verins de Lívia, les orgies de Júlia, la paciència de Tiberi i els jocs d'Ovidi - inculpat com a doctor adulterii - ordeixen un parany històric  del qual va brotar la parella occidental.
 Aquesta novel·la revela com la poesia d'Ovidi va fer trontollar la Roma d'August - de la mort del qual es compleixen ara dos mil anys - i desvela l'enigma de l'exili del poeta més influent de la història."


 Tenia pendent llegir quelcom de l'Amela. He tingut la sensació de prepotència, com si l'autor volgués fer una gran obra històrica quan finalment es queda amb una petita novel·la eròtica...

divendres, 30 d’abril del 2021

En la boca del dragón.

Ken Follet.

Un grup hippie amenaça en provocar terratrèmols a Califòrnia si no es deixa de construir centrals elèctriques.

Una història entretinguda, enrevessada de poc interès ...

" Primera parte:    cuatro semanas.
  Segunda parte:  siete días.
  Tercera parte:    cuarenta y ocho horas."




Resum de l'editorial:

"Quede claro que Priest se había regenerado. Con un historial que pasaba de delincuente juvenil a delincuente financiero, había descubierto su dimensión más humana en una comuna dedicada al cultivo de vides y la fabricación de vino.
  Priest era feliz. Pero su dicha se iba a ver trastornada por el gobierno de California, que iba a expulsarle, a él y a su gente, de sus tierras para construir una presa. Su atávico odio a la autoridad, su viejo espíritu de luchador y algunas afortunadas relaciones le ayudaron a encontrar la solución: robar un vibrador sísmico, artilugio usado para exploraciones geológicas y amenazar al gobierno con provocar terremotos si no suspendía la construcción de centrales eléctricas. Poco después, un seísmo de poca intensidad pone de manifiesto la seriedad de la amenaza. Entonces entra en escena el FBI; casi sin pistas, la agente Judy Maddox emprende una agónica carrera contra Priest y sus seguidores. Una carrera cuyo resultado será la supervivencia del viñedo de la comuna... o la destrucción de California.
  En la boca del dragón es una vertiginosa confrontación entre la técnica y la naturaleza, entre la inteligencia y la desesperación. Ken Follet, uno de los autores más leídos de nuestros días, apasiona de nuevo con una novela que es un prodigio de dinamismo, intriga y sentido de la actualidad."


M'agrada Ken Follet, tant en la seva vessant històrica com en la novel·la negra i/o policíaca. M'encanten el 90% de les seves novel·les, aquesta pertany a l'altra 10%... L'excepció confirma la regla. Sea!


dimecres, 21 d’abril del 2021

Queen.

Àlex Haley.

Dues nissagues familiars americanes, una blanca i una negra, viuen la colonització, l'esclavitud, la guerra de secessió i la segregació.

Una història magna, fidel, genuïna, bèstia, descarnada, dolorosa, despietada... i podria seguir i seguir definint la cruesa humana.

"Cuando Tiara y Micah mantuvieron relaciones íntimas y tuvieron un hijo, James descubrió que poseía un bebé sano que lo le había costado nada, que el día mismo de su nacimiento valía cincuenta dólares y que su valor aumentaba año a año. Tiara y Micah saltaron por encima de la escoba, según costumbre de los esclavos, y contrajeron matrimonio; tuvieron varios hijos más, todos los cuales pertenecían a James (...)"




Resum de l'editorial:

"En 1977, Àlex Haley conmocionó al mundo entero con su sorprendente novela Raíces. En ella, narraba la historia de su familia materna, desde sus orígenes en África hasta él mismo. Ahora, Haley ha recuperado a su familia paterna para reivindicar también el componente blanco de su sangre. Su abuela, Reina, nació como fruto de las relaciones del coronel James Jackson Jr. con una de sus esclavas, Easter. Desde el principio, Reina fue considerada como una hija de la plantación.
  La historia empieza en Irlanda, de donde el padre de james se ve obligado a emigrar debido a su activismo antibritánico. A partir de ahí narra sus inicios como comerciante, las primeras tierras, los primeros esclavos, hasta llegar a tener una de las más florecientes plantaciones de algodón de Alabama. Y su muerte, el trabajo de sus hijos, la guerra civil, Àlex Haley, con una prosa vital u ágil, consigue hacer un retrato no sólo de la historia de un país, sino, sobre todo, de los sentimientos de los hombres que lo forjaron: las dudas internas, los cambios sociales, la lucha racial...
  Reina, a pesar del color claro de su piel, deberá pagar toda su vida un doloroso tributo a su origen. Rechazada por los negros, despreciada por los blancos, la historia de Reina refleja las trágicas consecuencias de un sistema basado en la discriminación que fomenta la incomprensión entre razas."


  He descobert Àlex Haley tafanejant la biblioteca de la meva estimada sogre. Gran descoberta, ja friso per llegir "Arrels", la seva altra gran novel·la. 
  He tornat a retrobar-me amb la cruesa humana, incomprensible per mi. Tot i que també existeix la força del bé sobre el mal que queda palesa quan els nets de Reina (nascuda esclava) es converteixen en advocats, arquitectes o escriptors gràcies al coratge dels seus progenitors. No tot està perdut. Sea!


dissabte, 17 d’abril del 2021

Todo bajo el cielo.

Matilde Asensi.

Elvira es veu obligada a viatjar per la Xina  de 1923.

Una història divertida que t'endinsa a una Xina aïllada, esotèrica i críptica. 

" -¡Estás loco, Lao Jiang! - bramó el irlandés, cogiendo su hato.
  - Soy prudente, Paddy. Como dice Sun Tzu, a veces deberemos movernos rápido como el viento, lento como el bosque, raudo y devastador como el fuego, inmóvil como una montaña."


Resum de l'editorial:

"Elvira, una pintora española afincada en París, recibe la noticia de que su marido ha muerto en su casa de Shangai. Acompañada por su sobrina, parte desde Marsella en barco para recuperar el cadáver de Rémy sin saber que este viaje es sólo el principio de una gran aventura por China en busca del tesoro del Primer Emperador."


M'he retrobat amb Matilde Asensi. La vaig descobrir amb la trilogia de "Martín, Ojo de Plata" i em va encantar. Després vaig gaudir de "El último Catón" i vaig començar a arreplegar llibres seus i em vaig divertir amb "El origen perdido", "Iacobus" i "El salón ámbar". Aleshores va publicar "El retorno de Catón" i després "Sakura", dues novel·les que m'han deixat un gust agredolç, ja que és més del mateix. Aquest viatge a Xina m'ha recordat la Matilde de sempre... A veure si tenim sort i ens torna a sorprendre amb un bon llibre. Sea!

diumenge, 28 de març del 2021

Sentido y sensibilidad.

Jane Austen.

Dues germanes, amb sentits i sensibilitats diferents, encaren el seu futur matrimonial.

Una història tendra, desusada, grotesca en un ambient bisbètic.

" (...) y una de las evidentes virtudes de la felicidad de Elinor y Marianne era (...) que aunque hermanas y habitando la una a poca distancia de la otra, vivieron en un perfecto acuerdo entre ambas, sin que eso molestase a los maridos."




Resum de l'editorial:

"La història es centra en les peripècies vitals de dues germanes, Elinor i Marianne. Les antagòniques personalitats exemplifiquen les dues possibles respostes davant la hipocresia dominant: el sentit comú i la sensibilitat."


Pan de limón con semillas de amapola.

Cristina Campos.

Dues germanes hereten una fleca d'una desconeguda.

Una història dolça (mai millor dit), bella, àgil i intel·ligent.

"Sus reproches al mundo hacía tiempo que habían cesado. (...)
 Poco después de los veinte y con esa maravillosa ingenuidad propia de la edad, pensó que la humanidad cambiaría. A los treinta era una apasionada activista por los derechos humanos capaz de combinar su trabajo como médico con la lucha activa contra la injusticia global. Sobre todo, por la lucha de los derechos de las mujeres. Mujeres como la que acababa de morir en sus manos y la que seguía viviendo entre sus brazos.
 Pero la ingenuidad de los veinte y la fuerza de los treinta habían ido menguando al cumplir años, dando lugar a la serenidad, a la templanza, y Marina era ahora una mujer madura, una profesional comprometida que trabajaba desde el corazón de cada persona que atendía."



Resum de l'editorial:

"Durante el invierno de 2010, en un pueblo del interior de Mallorca, Anna y Marina, dos hermanas separadas en su juventud, se reencuentran para vender una panadería que han heredado de una misteriosa mujer a la que creen no conocer.
 Son dos mujeres con vidas muy diferentes. Anna apenas ha salido de la isla y sigue casada con un hombre al que ya no ama. Marina viaja por el mundo trabajando como cooperante de una ONG.
 Mientras intentan desentrañar el secreto que encierra su herencia, tendrán que hacer frente a los viejos conflictos familiares, a la vez que intentarán recuperar años perdidos."

Cristina Campos, un nou descobriment. No li trauré l'ull de sobre. Sea!

No puc evitar comentar que ni la portada ni el títol li fan justícia...

dilluns, 22 de març del 2021

El fill de l'italià.

Rafel Nadal.

En Mateu no s'hi troba a la seva família i un passat li explica perquè.

Una història desendreçada i singular amb un rerefons romàntic alhora que moix.

"- Fills de puta! - va tornar a cridar en Ciro.
  L'Ovilio el va fer callar.
  - Això meu no és res, hauries d'haver vist com apallissen els presos de la República i com se'n riuen dels que vénen a buscar cada nit per afusellar-los. He conegeut un noi de Caldes, un comunista, que es diu Lluís Domènech, i escriu un diari amb els noms de tots els que han afusellat des que ell és a la presó; també porta la comptabilitat dels dies que el turmenten fent veure que li ha arribat l'hora i que vénen a buscar-lo.
 - Què vols dir?
 - Abans-d'ahir em van despertar uns crits i eren els guàrdies que picaven de nit a la porta de la seva cel·la i el feien sortir. "Domènech, et toca", li van dir. El van tenir dret al passadís fins que van completar la llista; després van cridar entre rialles: "Tu no, ens hem equivocat! Ja pots tornar a dormir".
 - Hem de marxar com sigui d'aquest cony de país - va cridar en Ciro."



Resum de l'editorial:

" En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen darrera d'un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l'odissea d'un miler de joves mariners italians que s'hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l'enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l'armistici entre Itàlia i els aliats.
  Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer-se preguntes: qui era aquell noi  que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d'un marit bosquetà que no parava mai a casa?
  El fill de l'italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d'un amor prohibit en plena postguerra." 


Quan poses moltes expectatives en quelcom, corres el risc d'esperar massa...

diumenge, 21 de març del 2021

El jardinero fiel.

John le Carré.

Àfrica és el laboratori humà de les farmacèutiques. Si ho denuncies, mors. 

Una història crua, franca, punyent i real? vigent? mmm...

"Pon África en manos de las mujeres y posiblemente las cosas marcharán mucho mejor."

"- Pero, o sea..., Dios mío, no pensarás que la eliminaron para taparle la boca, ¿no? O sea... ya sé que no son precisamente unos santos...
 - Estoy seguro de que son todos unos abnegados filántropos, Ham. Todos, del primero al último millonario.
 Siguió un largo silencio. (...)"



Resum de l'editorial:

"Cerca del lago Turkana, en el norte de Kenia, cuna de la especie humana, esta inquietante novela de John le Carré comienza con el asesinato de Tessa Quayle, una mujer joven y bella. Su supuesto amante africano y compañero de viaje, un médico al servicio de una ONG, ha desaparecido del escenario del crimen.
 El marido de Tessa, Justin, aficionado a la jardinería y diplomático destinado en la embajada británica de Nairobi, emprende su particular odisea para descubrir a los asesinos y sus motivos. Sus indagaciones lo llevan al Foreign Office de Londres, a varios países de Europa, a Canadá y de nuevo a África, a lo más profundo del sur de Sudán, y por último al lugar mismo donde Tessa murió. En el camino encuentra terror, violencia, situaciones cómicas, conspiraciones e información. Pero su mayor descubrimiento es la mujer a la que apenas tuvo tiempo de amar.
 Escrita por uno de los narradores más convincentes y elegantes de nuestro tiempo, El Jardinero Fiel es la conmovedora historia de un hombre ennoblecido por la tragedia, y una magnífica exploración de la cara oculta del capitalismo desenfrenado."

El faro de Alejandría.

Gillian Bradshaw.

En Caris vol ser metge però és dona. Haurà de deixar de ser-ho...

Una història àgil, genuïna, reivindicativa sense voler-ho amb una base històrica valuosa.

"Cuanto más aprendía, más ignorante me veía a mí misma. En seguida me di cuenta de que los médicos más ilustrados son ignorantes (...)
  - ¿No podemos hacer nada? - pregunté a Filón una noche de agosto cuando volvíamos a casa después de que una paciente hubiera muerto - ¡Somos muy poco mejores que esos charlatanes que tratabn de curar con fórmulas e invocaciones!
  - Bien, por lo menos nos abstenemos de hacer el mal cuando no podemos hacer el bien - contestó Filón -. Además, tratamos de apoyar la naturaleza. Y a veces conseguimos curaciones. pero es verdad, es difícil a veces determinar si un paciente ha sobrevivido gracias a nosotros o si habría sanado de todos modos. Más mueren sin médico que con médico, digo yo..."




Resum de l'editorial:

"Obligada por su origen noble a contraer matrimonio con el cruel gobernador Festino, la joven Caris de Éfeso huye en dirección a Alejandría disfrazada de eunuco. Su sueño es estudiar el arte de Hipócrates y dedicarse a la medicina, un sueño imposible para una mujer en el año 371 d.C. No obstante las dificultades, Caris logra convertirse en médico y, gracias a sus conocimientos, acercarse a las más altas esferas del poder en pleno ocaso del Imperio Romano.
  Basando esta trama en una detallada descripción de la medicina hipocrática y, por encima de todo, en una cuidadosa y rica ambientación en la mítica Alejandría, Gillian Bradshaw ha escrito una novela de ágil lectura y gran interés histórico."


dimecres, 17 de març del 2021

La ciutat dels prodigis.

Eduardo Mendoza.

L'Onofre arriba pobre i desvalgut a Barcelona i en surt ric i poderós.

Una història singular, xalesta, burlesca amb un protagonista extravagant vivint una història insòlita.

"El cel estava vermellós i piulaven els ocells. Els obrers s'encaminaven a les seves feines. Portaven en braços els fills petits perquè poguessin dormir una mica més, fins a arribar a les portes de les fàbriques. Allà els despertaven i se separaven: els adults anaven als llocs més perillosos i a les feines més dures. Els nens, a les feines més senzilles."



Resum de l'editorial:

"La ciutat dels prodigis ens situa entre les dues Exposicions Universals celebrades a Barcelona el 1888 i el 1929. La novel·la descriu la transformació espectacular que viu la ciutat durant aquests anys a través de l'ascensió meteòrica d'Onofre Bouvila, un jove de comarques que arriba a la ciutat amb les mans a les butxaques, se submergeix en els baixos fons, coneix la misèria repartint propaganda anarquista o fent de venedor ambulant, i s'acaba convertint en un mafiós magnat de les finances, sentimental i despietat alhora. 
  A cavall entre novel·la històrica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis és tot això i més: un monument literari a una ciutat, una de les obres que més ha alimentat el mite i més s'ha acostat a la utopia de la gran novel·la sobre Barcelona."

Amor contra Roma.

Víctor Amela. La vida d'Ugídar va estretament lligada al poeta Ovidi i al poder de Roma. 12 a.C./18 d.C. Una història més sobre l'Im...